dijous, 26 de gener del 2012

El mató de la Dolorss

Després d'haver vist un post de la Dolorss sobre l'"Elaboración de cuajada y requesón o mató casero" em dic que hauria de provar de fer-ne. Sobretot perquè aquí a Paris això del mató no es troba fàcilment. A Naturalia, una d'aquestes botigues Bio, venen un formatge que n'hi diuen brousse que s'hi assembla molt. El problema és el preu: 8 Euros els 250g.

Descobreixo tot passant que a algunes zones dels Països Catalans es fa un mató que n'hi diuen brossat, paraula medieval. Curiosament la paraula francesa brousse prové del provençal broce, brossa, brossat. Tot concorda.

Com que la recepta de la Dolorss semblava molt fàcil, em decideixo a fer el necessari per posar-la en pràctica. Primera etapa: buscar la paraula francesa pel quall. Trobo présure que em sona prou bé com per pensar que vaig ben encaminat. Segona etapa: buscar on es ven la présure. Sorprès descubreixo que es troba a les farmàcies. Busco una alternativa per Internet.  Sembla que a Nature & Aliments en venen (3'30 Euros + 1'40 per les despeses de correus). Comanda passada, en un parell de dies la tindré a casa.

Mentre espero el quall, miro alternatives a la recepta de la Dolorss i em trobo que totes són similars. La llet pot ser d'ovella o de cabra tot i que també s'utilitza la da vaca. Per fer tallar la llet hi ha varies opcions. Opció 1: el quall, Opció 2: llimona (la majoria de receptes utilitzen la llimona), Opció 3: vinagre, Opció 4: herbacol. Interessant aquesta darrera perquè ja havia llegir al llibre "El gust d'un poble" de Jaume Fàbrega que el mató en èpoques antigues es feia amb els pistils de card, anomenat també presó o herbacol. 

Ja tinc el quall. Compro llet de vaca fresca. El primer intent surt prou bé, però el drap que utilitzo no és l'adequat i queda una mica moll. El segon intent fracàs rotund: la llet no qualla no sé si per culpa de la temperatura de la llet (en comptes d'utilitzar el termòmetre ho he fet a ull) o per la llet que no és de la mateixa casa. Tercer intent reeixit. Seguint els consells de la Dolorss, deixo que la quallada es faci tota la nit fora la nevera i després la deixo escórrer en un drap més fi. Abans de servir-la l'acabo de prémer com si es tractés d'un formatge.

Servit amb una mica de mel de bruc està deliciós.

Fer mató és com fer pa: comprar-lo és molt més fàcil, ràpid i sol està més bo, però al cap i a la fi és tant més gratificant fer-lo a casa!


Nota: Parlant amb amics d'origens variats i cercant a la xarxa, descobreixo més tard que en realitat el que he fet és formatge. Pel què sembla el mató s'obté a partir del sèrum en una segona precipitació. Això explicaria el nom de recuit o en castellà requesón. 

Nota 2: No us enganyeu, el resultat obtingut amb la llet i el quall és molt convincent!


11 comentaris:

  1. Molt valent!!!

    Jo amb el pa ja m'he atrevit, però amb el mató encara no.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es molt facil Dolça. Val la pena provar-ho. A veure si t'animes!

      Elimina
  2. Veig que és tot una aventura aconseguir els ingredients, encara que com be dius és el fet de fer-ho a casa. Bonissim!!!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord. Moltes d'aquestes coses val la pena només pel fet de ser casolà.

      Elimina
  3. Formatge, mató, a qui li importa?? Si ho has fet a casa i ha sortit bo, jo ho considero tot un èxit!! :D Ja ho diuen, que a la tercera va la vençuda jeje

    Un petóo!!

    ResponElimina
  4. M'encanta el mató! Pero no l'he cuinat mai.
    Gràcies per passar-te pel meu blog i els comentaris que em vas deixar, ens anirem veient.
    Petons

    ResponElimina
  5. M'encanta el mató. No sabia que es podia fer a casa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs area ja no tens excuses per no fer-ne. És molt fàcil!

      Elimina
  6. Hola Joan,
    Em sembla que en aquest mateix llibre del gran Jaume Fàbrega explica que el nom recuit vé de les dues bullides prèvies que es fan a la llet abans de fer el mató, no de l'ús del xerigot.
    Jo estic investigant fer-lo amb herbacol. Ja duc un fracàs contundent. Però gràcies a això he trobat el teu bloc.
    Com veus, no hi ha mal que per a bé no vingui.

    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve,

      jo també vaig provar un estiu de fer-ho amb herbacol i també va ser un fracàs rotund. Quina quantitat vas utilitzar? M'interessa saber si ho aconsegueixes.

      Fins avait, Joan

      Elimina