dimarts, 20 de març de 2012

Bou Bourguignon (o el que podria ser un Bou Esponja)


L'altre dia em preguntàveu per la recepta del Bou Borguinyó. Quan vaig començar a buscar a l'index me'n vaig adonar que no n'havia pujat mai cap. Així que com que fa temps que no n'havíem preparat i a casa tots els guisats agraden molt va ser el plat del Diumenge.


La recepta és fàcil i ràpida, sobretot si s'utilitza una olla a pressió. He de dir que el tipus de carn és important en aquest cas. La recepta d'origen parlava de "paleron" o de "tranche". La "tranche", situada a la cuixa, és molt més greixosa que el "paleron", situat al llom del bou just darrera del coll. El problema és que un cop cuit, el "paleron" quedara més sec. Així que si voleu el meu consell, en aquest cas agafeu una part de bou que no sigui massa neta. Així evitareu que quedi massa seca.

Com que no conec l'equivalent en català aquí teniu un petit dibuix per fer-vos una idea:


Ingredients per una família:

1 kg de bou tallat a trossos més aviat grossos (3x3cm)
120 g de bacó a trossos natural (no fumat)
12 cebetes (poden ser congelades)
180 g de xampinyons
1 ceba gran
1 pastanaga gran
2 grans d'all
oli, sal, farina, herbes (farigola, llorer, etc)
35 g de mantega (o greix d'oca)
1 l de vi negre
1 pastilla de caldo (jo prefereixo les barquetes de gelatina Knorr)

Per preparar-lo:

Neteja, pela i talla: les cebetes i la ceba, la pastanaga a daus, els xampinyons en 4 si són grans, la ceba a trossos petits (juliana) i els grans d'all (traient la part germinada)

Fregeix: amb l'oli i una mica de mantega o greix d'oca 1 minut pel bacó i 5 minuts pels xampinyons i reserva-ho

Fregeix: afegint una mica més d'oli i de greix la carn salpebrada durant 5/6 minuts. La ceba i la pastanaga 2 minuts més

Afegeix: una mica de farina (una cullerada plena) i remena

Flameja sense cremar la cuina: el vi que haureu portat a ebullició i afegir-lo al bou

Dissol:  la pastilla de caldo

Afegeix: el bacó, la ceba, el xampinyons i les herbes lligades.

Afegeix: una mica d'aigua si és necessari (tot ha de quedar cobert)

Tanca: l'olla a pressió en posició carn

Deixa coure: 32 minuts

I per acabar alguns consells:

1. preparar-lo d'un dia per l'altre
2. servir-lo amb pasta (espaguetis, p.e.) als nens els encanta
3. el xampinyons poden ser de Paris o rovellons (jo ho he fet amb rovellons en conserva i estava boníssim)
4. el vi sol hauria de ser un Borgonya si voleu seguir la recepta original, però qualsevol vi amb una mica de cos farà el fet. En aquest cas jo he utilitzar un vi "peleón" de Jumilla
5. Si el suc queda molt líquid podeu afegir-hi una mica de farina al moment d'escalfar-ho
6. no oblideu comprar pa del dia per sucar!

dijous, 1 de març de 2012

El plaer de les petites coses: menjar una mandarina

De petit i durant molt temps després vaig pensar que els espinacs eren aquells blocs de gel quadrats que sortien del congelador. Van haver de passar molts anys per adonar-me'n que els espinacs eren plantes amb fulles que es cultivaven com moltes d'altres verdures. Ja sé que dit així sona molt fort i suposo que si m'hi hagués parat a pensar hauria acabat per trobar una explicació coherent. Era una qüestió d'acceptació o d'habituació a una situació donada que es presentava sempre de la mateixa manera. En tot cas aquesta anècdota em ve molt bé per la reflexió d'avui. 

Avui el tema va de mandarines perquè menjar una mandarina pot portar-nos a una situació similar a la dels espinacs; amb certs matisos, és clar. Les mandarines les comprem al supermercat o a la fruiteria on n'hi ha moltes més, totes iguals. Quan n'agafem una a casa per menjar-la, normalment la pelem de pressa l'obrim en dos, li traiem la cua blanca del mig i l'endrapem en tres o quatre trossos. Amb una mica de sort n'apreciem el suc dolç i a vegades en critiquem l'acidesa. Tot plegat d'una forma gairebé mecànica. 

Pero pocs són aquells que quan pelen una mandarina pensen en el fruit que durant una quantes setmanes ha penjat de l'arbre. Sota la pluja i el vent o l'escalfor del sol quan el temps ha estat més clement, aquesta mandarina ha madurat a partir d'un fruit verd i dur, més aviat petit. Pocs són els que pensen en la flor del mandariner, una petita flor delicada que durant uns dies ha penjat de l'arbre, un arbre esplendorós i de gran bellesa. Ni pensen en l'arbre que poc a poc s'ha anat nodrint dels minerals i de l'aigua que ha trobat en el subsol. Ni en les fredes matinades d'aquests dies d'hivern que han participat en tot el procés.

Perquè la mandarina ha estat tot això, el fruit però també la flor, l'arbre, la terra i l'aigua, així com el sol que ha permès que aquest petit miracle tingui lloc i que es repeteixi any rera any. 

Així que, el proper cop que mengeu una mandarina, penseu en tot  això i veureu que el fet que sigui més dolça o més àcida té menys importància de la que us semblava abans. I que aquest fruit amb tot el suc que desprèn a cada grill és un regal d'aquest món en el que vivim i que devem apreciar. I com molt bé diu en Thich Nhat Hanh: "preneu el temps de menjar una mandarina i de ser més feliços".


Nota final: potser alguns ho haureu notat ja. La fotografia se suposa que és la flor del mandariner. Com que no estic a València m'ha estat impossible fer la foto que hauria volgut. En realitat es tracta d'una flor d'ametller que just ara comença a florir. Com que aquesta és també delicada i subtil crec que farà el fet.