diumenge, 27 de maig de 2012

Sic vos non vobis...

Una petita anècdota per avui...

Sembla ser que en certa ocasió a l'època de la Roma d'August, s'hagueren d'anul·lar les festes populars per culpa de la pluja. Durant la nit Virgili va inscriure aquests versos  sobre l'entrada del palau de l'emperador: "Nocte pluit tota, redeunt spectacula mane : divisum imperium cum Jove Caesar habet" que significa quelcom així com "Ha plogut tota la nit, tornant al teatre al matí: l'emperador comparteix amb Júpiter l'imperi del món".

August va voler saber qui havia escrit aquests versos però Virgili no es va presentar. En canvi un altre poeta, Bathylle, es va apropiar tots els honors de l'emperador. Molest, Virgili, va afegir dos versos més "Hos ego versiculos feci, tulit alter honores (vaig fer aquests versos, i un altre en rebé els honors)" i n'afegí quatre més que començaven així "Sic vos non vobis..." que deixà inacabats. Quan August va demanar a Bathylle d'acabar-los, aquest en va ser incapaç. Virgili els va completar com segueix:

Sic vos non vobis nidificatis, aves;
Sic vos non vobis fertis, oves;
Sic vos non vobis mellificatis, apes;
Sic vos non vobis fertis aratra, boves;

De totes les traduccions que he pogut trobar no n'hi havia cap en català. Ja em perdonareu l'atreviment de fer la meva traducció personal a partir de les diferents que he llegit:

Així però no per a ell, fa el niu l'ocell
Així però no per a ell, porta la llana l'anyell
Així però no per a ella, fa la mel l'abella
Així  però no per ell, llaura el bou el pradell

que li van fer recuperar els honors d'August.

Queda clar que el plagi i la usurpació daten de molt antic i que tot i els 2000 anys que han passat des d'aleshores poc ha canviat aquest món en el que vivim.

Us preguntareu què té a veure tot plegat amb la cuina. La resposta és, no res. Pensava enllaçar-la amb la minestra primerenca de pèsols, faves i orella, però crec que la podem deixar per la propera setmana.

Ja sabeu, no falteu al proper rendez-vous!

dilluns, 21 de maig de 2012

Mandonguilles amb rovellons


Les mandonguilles és un plat que generalment agrada a tothom. El més curiós és que no és un plat que hagi viatjat massa. A França n'hi diuen des boulettes de viande, però les prenen fregides sense suc o li afegeixen directament salsa de tomàquet. A Itàlia n'hi diuen polpetti di carne i les solen fer per servir amb un plat de pasta, la carn sent secundària. Em costa creure que les mandonguilles com les preparem a casa nostra, amb lo bones que són, no hagin sortit de la península Ibèrica. 
La recepta d'avui no té cap secret, és la tradicional: igual quantitat de carn de vedella i de porc, la molla d'una llesca de pa passada per un vol de llet, un ou, julivert, sal i pebre. Un cop passades per farina, enrossides amb una mica d'oli. Una ceba tallada en juliana, una mica de tomàquet fregit, un bon raig de cognac o brandy i aigua per acabar de cobrir-les i fer una mica de suc. 15 minuts de cocció. 
Com heu vist he canviat els tradicionals pèsols per rovellons. Els nens ho han agraït.
Podeu preparar una mica de pasta o d'arròs que encara és millor. 
Si voleu un bon vi per acompanyar aquest plat, podeu provar una de les propostes de Els nostres vins (www.elsnostresvins.cat), Sentits Negres 2009. Es tracta d'un vi amb D.O. Catalunya elaborat a base de Garnatxa Negre de vinyes de més de 60 anys.

Es un vi d'una intensitat no massa forta però d'elevat grau alcohòlic. La Garnatxa no és un raïm que doni massa tanins, però en aquest cas la casa Puiggròs n'ha sabut extreure'n els suficients durant la vinificació i la criança per reeixir aquest vi ben equilibrat. Saborós i aromàtic, sentirem ràpidament la fusta al nas i a la boca, els fruits vermells en són però la nota predominant. 

dimarts, 8 de maig de 2012

Pernil Ibèric de Gla

Ahir vam acabar amb el pernil que havíem comprat per Nadal. Amb gran tristesa però amb el consol que no queda ja massa per l'estiu i que quan baixem amb el cotxe podrem carregar-ne un altre. 

El que hem liquidat el varem comprar al Caprabo que no és el millor lloc però que he de dir que ha donat un resultat excel·lent. Quan he baixat els ossos a les escombraries m'he quedat amb l'etiqueta per poder recordar de quina casa venia. He pensat que per no perdre-la, el millor era fer-ne un petit article que quedarà arxivat amb totes les altres receptes. Al cap i a la fi tot es tracta de menjar i coses bones. 

Investigant una mica a Internet he trobat que la casa D'encinares (Productos del Encinar, a Badajoz) té una pàgina prou ben feta amb opció de compra a distància i tot. Llàstima que no envien a l'estranger! He de dir que els preus estan molt ajustats (comptar 170 Euros per un pernil Ibèric de Gla de 7 kg o 80 euros per una paleta de 5 kg) i que la qualitat és molt bona. En tot cas nosaltres hem tingut molta sort i suposo que repetirem.  

Per si serveix d'ajuda algú, que quedi constància aquí!


 (Fotos: agafades directament de la web d'encinares)

diumenge, 6 de maig de 2012

No tot són èxits: Tatin de carbassó-nitzada


Perquè veieu que no tot són èxits, aquí teniu una recepta original però d'execució més aviat pèssima: la tatin de carbassó-nitzada. És relativament senzilla de fer però també, si m'ho permeteu, de cagar-la. 

A la base la idea és molt bona: una tatin de carbassons tallats a trossos d'un centímetre i mig o dos i passats per la paella, amb una mica de mantega, d'oli, de mel i de farigola. Després cobert amb una massa de pasta de full i tot plegat posat al forn.

Jo ja sé que el meu defecte en temes culinaris és deixar el foc massa alt. En aquest cas no crec que estigués massa alt però el fet de treballar amb mel va fer que aquesta caramel·litzés una mica massa ràpid. El resultat es prou perceptible. 

En tot cas és una recepta que caldrà repetir perquè és original i molt presentable. Això sí, fent ben atenció al foc i en particular al color del caramel. 

Si ho voleu provar les proporcions són les següents:

4 carbassons
1 massa de pasta de full
40g de mantega i un raig d'oli
2 c/c de mel
6 brins de farigola
sal i pebra

Cocció 10 minuts d'un costat + 10 minuts de l'altre a la paella + 30 minuts al forn a 220 ºC (segons les indicacions de la pasta de full).    
 





dimarts, 1 de maig de 2012

Pèsols, pernil i cresta

A mi m'encanta la cresta i en guardo un molt bon record d'infància. De petits anàvem a casa d'una tia-àvia que tenia minyona i que ens n'havia fet alguna vegada fregideta. La recordo boníssima.

El Nadal passat vaig comprar a El Corte Inglés una llauna de cresta de gall confitada. Vaig fer un primer intent passant-la per la paella però no va resultar gaire bé: la textura era tan tova que es desfeia i tan gelatinosa que s'enganxava a tot. 

Després d'unes quantes setmanes a la nevera li va arribar la seva segona oportunitat. Aquest cop va servir per fer uns pèsols amb pernil talladet directament de la cuixa d'un dels trossos més secallons. Tot ben passat per la paella just amb una mica d'oli.

La combinació, us la podeu imaginar, va ser fantàstica. No cal que us digui com preparar-los, tot junt a la paella uns minuts perquè pregui bé i el gust es reparteixi. 

Si voleu, aviat s'acosta l'època dels pèsols frescos que sol ser a principis de Juny. Segons l'any i la varietat es poden avançar una mica. Si en teniu ganes i paciència ho podeu provar amb pèsols frescos. Si no, uns de bons de llauna faran el fet perfectament.