dimarts, 26 de març de 2013

Coca de llimona


Ja sabeu que jo sóc més de salat. A casa els dolços són cosa de la C. Però l'altra dia la petita de la casa no sabia què fer i ficar-la a la cuina a fornejar sempre és una opció que funciona. Sobretot si se li permet fer-ho tot ella. Així que aquesta recepta la podria marcar com "Apta per a tots els públics"!

Les coses com són. Aquesta no és una recepta ni inventada ni adaptada. Es tracta de la realització al peu de la lletra de la recepta que la Laura cuinera (a estones) presentava en el seu blog Cuinejar.

La Laura en diu "Coca de llimona amb gust de llimona". Jo prefereixo dir-ne "Coca de llimona", perquè a què té gust una coca de llimona si no a llimona? Ara, una cosa és certa: com molt bé diu ella, si no us agrada la llimona no cal que perdeu el temps.

La gràcia de la recepta és que s'utilitza tota la llimona i no només la pell. Per dir-vos la veritat no suporto veure com les llimones raspades perden la dignitat a mesura que passen les setmanes, la pell perd aquell blanc immaculat del primer dia, comença a endurir i s'arruga com una pansa vella. 

Pels detalls de com fer la coca podeu anar a veure el blog de la Laura però com a resum ràpid necessitareu:
  • una llimona
  • 200g de suce
  • 175g de farina
  • 3 ous
  • 70g d'oli (jo vaig utilitzar oli de gira-sol)
  • 1 sobre de llevat
Cal triturar molt bé la llimona tallada a trossos després d'haver tret els pinyols, i si possible la pell blanca del centre que donen bastant amargor, fins que quedi feta una pasta. Mesclem el rovell dels ous amb el sucre i finalment amb l'oli que incorporem batent al mateix temps com si féssim una maionesa. Afegim la farina i el llevat. Batem les clares a punt de neu (o gairebé) i les incorporem. Deixem reposar 10 minuts i ho posem al forn a 180ºC uns 20 minuts (cal vigilar la cocció amb un escuradents o similar fins que surti sec). 

Si no ho oblideu, com em va passar a mi, just abans de posar-ho al forn podeu ensucrar la coca. Així farà una crosta dolça semblant a la de les magdalenes!

Pels nens és una mica àcida i pot tenir una pèl d'amargor. Però com podeu veure és fàcil de fer i us asseguro que molt bona.

diumenge, 17 de març de 2013

Fajitas casolanes i Guacamole

Un plat que funciona sempre molt bé a casa són les fajitas amb guacamole. Tenint en compte que és fàcil d'improvisar, sol ser un plat al que hi recorrem sovint en dies de poca imaginació. A més està bo, és divertit de menjar i les verdures passen desapercebudes i no hi ha mai queixes.

Per preparar-les només cal tallar tots els ingredients ben petits i fregir-los a poc a poc. Al darrer moment preparem un guacamole ben senzill i escalfarem les fajtas que les haurem comprat, ja fetes, al super. 

Avui he utilitzat per 4 persones, un carbassó (dos també haurien estat bé), dos pebrots, un porro, una tija d'api, una pastanaga i 6 acompanyaments de cuixes de pollastre (normalment utilitzo filets del pit que no cal desossar). He començat per fregit totes les verdures i finalment hi he afegit el pollastre tallat a trossos ben petits. Un cop tot era ben ros hi he posat una mica de caldo de pollastre Avecrem en pols que caramel·litza i dóna color, abans d'afegir-hi una mica d'aigua (un dit) i deixar-ho coure fins que redueix el suc.



Pel guacamole, us he de dir que la meva recepta és molt bàsica, però com l'utilitzo només per acompanyar les fajitas ja m'està bé així. Necessitem dos alvocats, una mica de suc de llimona (amb menys de mitja ja fem), sal i coriandre sec molt (per ser guacamole de veritat hauria d'utilitzar la coriandre fresca i afegir-hi ceba tallada ben petita).


Per pelar els alvocats els tallem pel mig, traiem l'os i li fem uns talls en forma de quadrícula. El buidem amb una cullera, hi afegim la coriandre al gust, sal i una mica de suc de llimona. Només cal aixafar-ho tot amb una forquilla o una mà de morter. Proveu-lo i corregiu la sal i la coriandre al vostre gust.



Finalment només cal escalfar una mica les fajitas i deixar que cadascú es composi el seu plat. 

dilluns, 4 de març de 2013

Conservar el vi

Us heu preguntat mai...

...quina és la temperatura ideal per conservar el vi?

...tenint en compte que poca gent pot conservar el vi a la seva temperatura ideal, a partir de quina temperatura posem en perill aquella ampolla que guardem preciosament esperant trobar la bona ocasió per obrir-la?

Si us heu preguntat alguna vegada aquí teniu la resposta.

En general sembla que tothom està d'acord per dir que la temperatura ideal és 12 ºC. Pel què fa al rang límit es trobaria entre 10 i 14ºC. Ara bé només entre 0 i 5 ºC hi ha un risc de formació de cristalls de tartrà o la formació de dipòsits de matèria colorant. D'altre banda per sobre dels 14ºC (i sobretot si la temperatura es manté durant un temps per sobre d'aquest valor) augmenta el risc de despertar les poblacions microbianes que es troben ja dins l'ampolla i que atacaran el vi de forma irreversible.

Així doncs ja sabeu, si no voleu tenir males sorpreses intenteu que les vostres ampolles estiguin guardades a un a temperatura entre 5 ºC com a mínim i 14 ºC com a màxim.

En les latituds que vivim els catalans el risc és més elevat durant l'estiu que durant l'hivern.