dijous, 29 d’agost de 2013

Tallarines amb albergínia i xampinyons caramel·litzats a la salsa de soja



Aquest plat el preparo sovint quan no sé què sopar. Trobo que la pasta a la nit em cau molt bé i si a més va acompanyada d'unes verdures, millor que millor. Durant molt temps quan tenia ganes de menjar pasta al vespre la feia tot simplement amb una mica d'all fregit i un raig d'oli. També estava bo. Però les verdures aporta un toc més equilibrat i igual o més saborós encara. 

Durant bastant temps he pensat que l'albergínia era una verdura que costava de coure i que la única manera d'aconseguir que quedés tova era a base d'oli que l'albergínia es menjava inevitablement. Recentment he descobert que el que passa és que aquesta verdura necessita algun tipus de líquid per acabar de coure. La solució que us presento aquí aporta la mica de líquid que li fa falta per prendre aquest punt. 

Tallem l'albergínia de forma grollera i la posem en una paella amb uns xampinyons que si no són grans els podem deixar sencers. Un raig d'oli perquè comenci a agafar color. Els saltem durant uns minuts i quan ja són daurats per tots costats i afegim un raig curt de salsa de soja. Els continuem a saltar fins que tots ells agafin un color  uniforme. Cal fer atenció perquè la salsa de soja tindrà tendència a caramel·litzar ràpidament i cal que ho faci un cop hagi impregnat l'albergínia i els xampinyons. 

Tot plegat va molt ràpid. És cosa de 10 minuts com a màxim. Després farem una cocció ràpida d'una mica de pasta al gust.

Ho servim tot junt amb una mica de tomàquet just amanit.  

Ja veureu, és lleuger i saborós.

Bon estiu!

dijous, 22 d’agost de 2013

Amanida de tomàquet i alvocat, vinagreta de pinyons i pa Jospin amb tomàquet



Què sopem avui? Ahir ja vaig fer les tallarines amb albergínia i xampinyons... Però què queda a la nevera? Ups, poca cosa. Nota mental, com deien en aquella sèrie de TV, "pensar en anar a comprar". Un tomàquet, un avocat..., uns quant pinyons turcs, comprats al Qatar la darrera vegada que vaig anar-hi per feina... 

Per sort avui he passat pel forn i he comprat una baguette, una "graines", que serà la meva salvació. Aquest pa que, com ja he explicat alguna vegada, encara es cou a França pel matí i per la tarda. Pa que ha amassat el forner durant la nit o a les primeres hores del matí quan encara dormim. Pa que guarda totes les qualitats, gust i aroma del bon pa.

I si em permeteu un parèntesi:

Fa uns anys la tradició del pa s'estava perdent a França, igual que s'ha perdut a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va ser el senyor Jospin sota el règim de Jaques Chirac qui va fer votar una llei anomenada llei "boulangerie" en la que s'hi pot llegir el següent: 


"Art L. 121-80. - No es pot fer servir el nom "forner" i la marca comercial de "forn de pa" o un nom que pugui causar confusió [...] cap professional que no asseguri per si mateix, a partir de matèries primeres seleccionades, el pastar la massa, la seva fermentació, donar-li forma i coure'l en el mateix punt de venda al consumidor final. Cap producte pot ser en cap moment congelat"

La pena per infringir aquesta llei és dos anys de presó. 

Crec que un dia hauríem de fer una carta oberta al senyor Jospin per agrair-li.

Tanco el parèntesi. 

Quina millor solució que fer un bon pa amb tomàquet per acompanyar un tomàquet amb avocat i tot plegat amanit amb oli, herbes de Provença i uns quants pinyons que tenen el mèrit de no costar els 50€/kg que costen els de producció local. 

Bon profit i bon estiu!


dijous, 15 d’agost de 2013

Fideus amb costelles i polsim de ceps


Fa temps que no havíem preparat fideus perquè a França no venen fideus de la mida adequada per fer-los a la cassola. De fet a França el concepte de fideu no existeix i tot el que es pot fer és agafar espaguetis i tallar-los ben petits. Però no és el mateix.

Com que aquests dies estem a la Cerdanya hem pogut comprar fideus i preparar-los a l'estil clàssic amb costella de porc. Per donar-li un toc diferent hi he afegit un polsim de ceps que he comprat a Sarlat en plena Dordogne. Si no coneixeu Sarlat, us aconsello de fer-hi una escapada, val la pena i podreu provar un munt de productes locals excel·lents com són els ceps, la tòfona i tot el que gira entorn el món de l'ànec.




Però tornem als fideus.

Per fer uns bons fideus, fregim les costelles de porc tallades a trossos, fem un sofregit de ceba i tomàquet i afegim un bon raig de vi blanc i quan aquest s'hagi evaporat i afegim aigua i ho deixem coure uns bons 10 o 15 minuts a foc baix. Ens assegurem del toc de sal. En aquest punt hi he afegit el polim de ceps i ho he deixat coure uns minuts més.

Si no heu de servir els fideus immediatament, podeu parar aquí fins que sigui l'hora de dinar.

10 minuts abans de seure a taula, podem escalfar de nou l'aigua dels fideus i quan bulli, hi tirarem la pasta que deixarem coure segons el temps indicat en el paquet.

Aquest és un d'aquells plats que si reposa queda encara més bo. I si en queda una mica d'un dia per l'altre estaran deliciosos freds. Es per aquest motiu que per preparar aquests fideus amb costella de porc i polsim de ceps, he utilitzar un paquet de 500 grams de pasta per 6 persones, tothom n'ha menjat a sa fam i encara n'ha quedat suficient per repetir.


Bon profit  i bon estiu!




dijous, 8 d’agost de 2013

Mojito a "go-go"


Ja sabeu que aquest és un blog de cuina tot i que de tant en tant també us parlo de vins l'altre meva gran afició. Però el post d'avui no tractarà ni de guisats, ni d'amanides, ni tant sols dels vins de la Provença. Avui us vull ensenyar a fer uns bons Mojitos com me n'han ensenyat a mi recentment i que espero us puguin refrescar i amenitzar els vespres calorosos d'aquest estiu.

El vídeo que us presento aquí és petit i de baixa qualitat però en podeu trobar un de millor seguint aquest enllaç: http://youtu.be/RZn4mBy0_hg




En tot cas per fer un mojito necessiteu:

  • menta fresca
  • sucre
  • llima
  • rom
  • soda
  • gel
Cal trencar el gel petit. Si no teniu una màquina apropiada ja heu vist en el vídeo que hi ha altres mètodes. Després colpegem una mica la menta abans de posar-la en el bas amb mitja llima tallada a trossos. Ho xafem tot una mica abans d'afegir-hi el gel, el rom i la soda. 

Per conèixer la quantitat de rom a utilitzar, compteu, un, dos, tres, quatre, cinc i sis..., mentre l'aboqueu i trobareu el bon punt!

Bon Mojito i bon estiu!

dijous, 1 d’agost de 2013

Gaspatxo aromatitzat a l'alfàbrega


Fa uns dies vaig comprar una planta d'alfàbrega i l'he anat utilitzant a totes les preparacions que he fet aquests darrers dies. L'alfàbrega sempre em va pensar en el meu pare. Ell en parlava sovint... 

Avui però les fulles han començat a ennegrir-se i he pensat que el millor seria acabar-la. 

Tot pensant m'he preguntat com quedaria el gaspatxo amb un toc d'aquesta planta tan aromàtica. El millor serà provar-ho, m'he dit. Però quanta posar-ne? Tallada amb unes tisores o amb un ganivet he pensat que quedaria massa grollera. Finalment he decidit tirar pel dret. 

Per cert, el gaspatxo no era fet a casa. Potser un dia hauré de pensar en provar de fer-ne, però no serà avui. Així que omplo un bon bas de gaspatxo Alvalle a la batedora, afegeixo les fulles (totes les que he pogut salvar) i un, dos, tres (com deien a casa), ja tinc un gaspatxo aromatitzar a l'alfàbrega.

Fàcil i diferent. 

Bon estiu!