diumenge, 29 de juny de 2014

Broqueta de pollastre al curry tandori (molt suau)


El tandoor és un forn utilitzat al nord de la Índia però que amb el temps s'ha popularitzat a una gran part de l'Àsia. Aquest forn no serveix només per coure els naans, pans fets de farina de blat i cuits enganxats a la paret del forn, però tot tipus de plat guisat a base de pollastre, xai o peix. La cuina que en resulta se n'hi diu tandori.

Les broquetes que hem preparat aquest cap de setmana no han estat cuites en un tandoor, però no per això estaven menys gustoses. Com per tots els curris, el secret està en la mescla d'espècies i la qualitat d'aquestes. Jo prefereixo de llarg el curry que venen fet una pasta més que el que és sec. Els trobo més fàcils de dosificar i molt més gustosos. Patak's és una bona marca però n'hi ha d'altres.

Per preparar les broquetes tandori primer cal preparar la pasta de curry tandori: preneu en un bol dos cullerades soperes de curry suau en pasta, mescleu-lo amb un iogurt grec i el suc d'una llimona verda. Un cop obtindreu una pasta ben homogènia afegiu-hi els pits de pollastre tallats a trossos. Deixeu-ho macerar una bona hora (o d'un dia per l'altre si us hi heu posat amb temps).

Si teniu barbacoa només us caldrà punxar el pollastre a les broquetes i coure-les. Però com que el tema barbacoa és només per uns quants us diré com les hem preparat a casa.

Agafeu els trossos de pollastre (no cal escórrer el curry) i fregiu-los en una paella assegurant-vos de girar-los prou vegades perquè el pollastre quedi ben ros per tots costats. Els trossos que haureu cuit no els traieu de la paella. El millor és apilar-los en un costat, així no es refreden. Un cop tindreu el pollastre al bon punt de cocció i tothom a taula podreu punxar el pollastre i muntar la broqueta al moment. No hi ha res pitjor que es facin esperar i que la carn quedi freda!

Aquesta forma de preparar les broquetes no és tan seductora però té certs avantatges: d'una part evita que la carn quedi crua a la part central o massa cuita si les deixem molta estona al foc, d'altra ens assegurem que quedi ben daurada per tots costats.

Per acabar podeu preparar una salsa amb la resta de curry que quedi de la marinada. Poseu-la en una paella, afegiu-hi una mica de crema de llet i deixeu-ho coure uns minuts.

Per acompanyar un bon arròs blanc de l'Ebre o si ho preferiu un arròs llarg Thaï ben aromàtic.

Ara que el bon temps ja és aquí, preparar broquetes ens fa sentir una mica més aprop de les vacances.

Bona setmana a tots!

diumenge, 15 de juny de 2014

El partit de la setmana: Ronyons contra mandonguilles



No sé què m'ha passat pel cap, ni com m'he ficat a preparar un plat que ni m'agrada ni em crida l'atenció. Però avui he fet ronyons.

Quan era petit, a la Cerdanya, amb el xai que compràvem a ca la Maria i que la meva mare preparava a la "brasa", hi havia sempre un parell de ronyons ben plens de greix. M'encantava veure la senyora Maria treure el greix que sobrava i tallar-los en dos. Els ronyons són com el fetge, dos plats que m'entren fàcilment pels ulls, però que molt ràpidament em cansen el paladar.

Tot i així, aquest cap de setmana he fet ronyons. No a la brasa que no és propi del lloc, sinó cuinats amb vi negre.

Les meves filles cada cop que passaven per la cuina em preguntaven què era allò que feia aquella pudor i acompanyaven la pregunta amb una ganyota d'aquelles que ho diuen tot. Ja és sabut que els nens no tenen pels a la llengua. Però cal reconèixer que els ronyons quan comencen a coure deixen anar aquella olor tan porta que els caracteritza.

Vista l'acceptació, si més no a nivell olfactiu, dels ronyons estava clar que calia una porta de sortida. Un pla B. Una alternativa per no fer del dinar del Diumenge una catàstrofe total.

Les mandonguilles són sempre una bona solució.

Aquí a París no saben que les mandonguilles es poden fer amb carn de porc mesclada amb carn de vedella. Aquí les "boulettes de viande" són exclusivament de vedella. Ja sé que es poden preparar fàcilment i que no hauria costat massa comprar la carn picada, mesclar-la amb una mica d'ou i de pa ratllat i un pel de llet. Però el cap de setmana era ja prou atapeït d'activitats com per buscar-se més feina.

Per canviar una mica, res millor que mirar què hi ha al rebost (l'armari, que ens entenguem!). Un pot de rovellons en conserva? Perquè no. Amb invitats i tot res millor que tenir dues alternatives: un pla A a base de ronyons i un pla B amb mandonguilles amb rovellons.

Ni l'un ni l'altre són complicats.

Pels ronyons: uns 150g de ronyons per persona (una mica més de 200g si esteu convençuts que agradarà a tothom). Una ceba, una pastanaga, vi negra (si ho voleu una mica de conyac per flamejar i de porto per donar intensitat al conjunt si el vi no és massa fort) sal i pebre.

Per les mandonguilles amb rovellons: 4 mandonguilles per persona, tres tomàquets mitjans, una ceba i un pebrot vermell. Rovellons naturals o en conserva.

Per fer els dos plats es segueix una progressió del tot clàssica. Fer el sofregit amb la pastanaga i la ceba o amb la ceba el tomàquet i el pebrot. Afegir els ronyons o les mandonguilles prèviament passades per farina i fregides. Podeu en aquest punt flamejar els ronyons amb el conyac. Afegir el líquid, vi negre pels ronyons i blanc per les mandonguilles (afegiu els rovellons ara), cobrir amb aigua i deixar-ho coure. Penseu a la sal i al pebre.

A casa els nens només mandonguilles (ronyons 0 - mandonguilles 3).
Els invitats, ell més aviat mandonguilles (ronyons 0 - mandonguilles 4)
i ella mandonguilles i ronyons i ha repetit i tot (ronyons 1 - mandonguilles 5)
la meva dona ha tirat més de ronyons (ronyons 2 - mandonguilles 5)
i jo ronyons bé però mandonguilles també (ronyons 3 - mandonguilles 6).

Al final, el més important és que n'hi ha hagut per tots els gustos.

I vosaltres què, sou més de ronyons o de mandonguilles?