Recordo que fan uns anys, ja fa uns quants anys 15 potser 20, quan vivia a Alemanya, vaig descobrir que al mercat de Frankfort venien uns tomàquets que feien olor de tomàquet. Jo els comprava per l'olor que feien i pel gust retrobat de tomàquet que em transportava a l'infància quan encara teníem la possibilitat d'anar a collir el tomàquet abans d'esmorzar. Un tomàquet que escollíem per l'ocasió i que si tenia una cosa en particular és que era el més madur de l'hort.
Avui els tomàquets de branca encara fan aquella olor però és estrany trobar-los madurs i que tinguin bon gust. Això sí: n'hi ha tan a l'estiu com a l'hivern.
Fa uns mesos en un llibre de cuina venia un cartell de les fruites i verdures de temporada per a cada època de l'any. Des d'aleshores intentem seguir-lo quan cuinem. Crec que si volem conservar un cert nivell de qualitat en el que mengem cal que fem un esforç per no demanar tomàquets en ple hivern o taronges en ple estiu. Només així fomentarem un comerç de proximitat i sostenible.
Sé que hi ha molta gent que considera que les produccions biològiques "bio" o de consum equitable són un resultat del màrqueting o d'una moda passatgera que ben aviat serà oblidada. Jo no comparteixo aquesta opinió. Després d'haver llegit bastant sobre el treball del camp i dels factors d'erosió i de mort biològica de la terra sé que el continuar consumint productes fora de temporada i comprant quantitats que van més enllà de la estricta necessitat és aberrant i auto-destructiu.
La ignorància en aquest tema és molt gran i sort tenim que alguns cercles han sabut reaccionar a temps. Si la motivació és qüestió de principis o aprofita una demanda creixent per part del públic, poca importància té. El camí que fem avui porta la bona direcció i això és extremadament important.
Podria fer una disquisició similar sobre els productes que viatgen milers de quilòmetres per vendre's allí on la producció local s'abandona per un tema de cost: llenties de la Xina, mongetes de l'Àfrica del Sud, etc. Si en comptes de pagar 500€ pel darrer gadget d'Apple estiguéssim disposats a pagar un euro més pel litre de llet o per mig quilo de llenties potser viuríem millor.
Però sembla ser que tenir un iPad no dóna la mateixa imatge que servir un bon plat de llenties amb botifarra del país.
Aquest és el nostre gran mal.
Bon estiu a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada