Arròs amb conill i bolets de Cerdanya

Sempre he tingut gran passió per anar a buscar bolets i encara més per trobar-ne. De petit els meus pares m'hi portaven i collíem sovint unes bones bosses de rovellons. Potser per això el rovelló sempre ha estat el meu bolet predilecte. Aquests darrers anys la cosa havia estat molt magra. Els rovellons ni en pintura i els morros de vaca eren el premi de consolació. 

Aquest any, tot i que tot just estem a mitjans d'Agost, han començat a sortir primer algun cep, després els morros i moixernons, uns dies després els rossinyols i finalment alguns rovellons. Si la cosa segueix així, aquest serà un any boletaire dels que se'n parla durant temps.    

Aprofitant aquestes primeres collites hem preparat una mica de tot: les primeres collites amb all i julivert, després unes bones truites de moixernons i cames de perdiu i finalment un bon arròs amb conill i bolets.

Seguirem una recepta clàssica per preparar un arròs: els bolets (rovellons, cames, morros, ceps i rossinyols) fregits amb una mica d'all i julivert; el conill tallat a trossos també passat per la paella amb un bon raig d'oli; finalment un sofregit de ceba i pebrot verd al qual hi afegirem el conill i l'aigua i el deixarem fer xup-xup una estona. Després hi tirem l'arròs i ja quan estigui a mitja cocció hi afegim els bolets amb el seu oli que hi dóna molt bon gust. 

No oblideu el punt de sal. 

L'arròs estarà llest quan ja no s'enganxi entre els queixals. 

Si treballeu amb productes frescos i de qualitat obtindrem un arròs ben gustós sense necessitat d'afegir-hi cap tipus d'additiu. 

Bon estiu!

Productes local i de temporada

Recordo que fan uns anys, ja fa uns quants anys 15 potser 20, quan vivia a Alemanya, vaig descobrir que al mercat de Frankfort venien uns tomàquets que feien olor de tomàquet. Jo els comprava per l'olor que feien i pel gust retrobat de tomàquet que em transportava a l'infància quan encara teníem la possibilitat d'anar a collir el tomàquet abans d'esmorzar. Un tomàquet que escollíem per l'ocasió i que si tenia una cosa en particular és que era el més madur de l'hort. 

Avui els tomàquets de branca encara fan aquella olor però és estrany trobar-los madurs i que tinguin bon gust. Això sí: n'hi ha tan a l'estiu com a l'hivern. 

Fa uns mesos en un llibre de cuina venia un cartell de les fruites i verdures de temporada per a cada època de l'any. Des d'aleshores intentem seguir-lo quan cuinem. Crec que si volem conservar un cert nivell de qualitat en el que mengem cal que fem un esforç per no demanar tomàquets en ple hivern o taronges en ple estiu. Només així fomentarem un comerç de proximitat i sostenible. 

Sé que hi ha molta gent que considera que les produccions biològiques "bio" o de consum equitable són un resultat del màrqueting o d'una moda passatgera que ben aviat serà oblidada. Jo no comparteixo aquesta opinió. Després d'haver llegit bastant sobre el treball del camp i dels factors d'erosió i de mort biològica de la terra sé que el continuar consumint productes fora de temporada i comprant quantitats que van més enllà de la estricta necessitat és aberrant i auto-destructiu. 

La ignorància en aquest tema és molt gran i sort tenim que alguns cercles han sabut reaccionar a temps. Si la motivació és qüestió de principis o aprofita una demanda creixent per part del públic, poca importància té. El camí que fem avui porta la bona direcció i això és extremadament important. 

Podria fer una disquisició similar sobre els productes que viatgen milers de quilòmetres per vendre's allí on la producció local s'abandona per un tema de cost: llenties de la Xina, mongetes de l'Àfrica del Sud, etc. Si en comptes de pagar 500€ pel darrer gadget d'Apple estiguéssim disposats a pagar un euro més pel litre de llet o per mig quilo de llenties potser viuríem millor. 

Però sembla ser que tenir un iPad no dóna la mateixa imatge que servir un bon plat de llenties amb botifarra del país. 

Aquest és el nostre gran mal. 

Bon estiu a tots.