dimarts, 27 de febrer del 2018

Dos minuts de silenci


Sovint quan dic a la gent que practico la meditació, em pregunten en quin moment un comença a notar-ne els efectes i quin són aquests efectes. 

La pregunta és molt vàlida però la resposta és certament difícil. Difícil perquè en el fons el que trobem en el camí de la meditació és un mateix. I aquesta no és una resposta vàlida per qui fa la pregunta. I no és vàlida perquè si li dius que es trobarà a si mateix et respondrà que mai no s'ha perdut. En aquest punt difícilment continues tenint l'atenció de l'altra persona i molt probablement et considera un grillat. 

Si la discussió pogués seguir una mica, li podries explicar que el problema és que en el fons mai no s'ha trobat. Que més enllà de qui creiem ser, hi ha el que en francès n'hi diem "le Soi" que és la nostra essència profunda, la nostra realitat, el nostre ésser veritable, diferent de qui creiem ser quan només deixem parlar la ment. 

La ment és un motor molt útil per les tasques del dia a dia, però fa tant soroll que no ens deixa sentir el què es diu una mica més avall entre el nivell del cor i del baix ventre. La ment té un discurs que no para mai i en el qual ningú més no pot participar. A tal punt que ens hi identifiquem totalment. 

La meditació és una tècnica per calmar la ment i dir-li: ara és hora de descansar i d'escoltar. 

Fem dos minuts de silenci. 


dissabte, 17 de febrer del 2018

Time for a change!



Fa més d'un any que no he pujat cap post al blog. No és per qüestió de temps ni per falta d'interès pels temes culinaris. Però si heu anat seguint els diferents posts que els darrers mesos havia anat afegint giraven més entorn de temes cada cop més filosòfics i al mateix temps menys culinaris.

El temps m'ha anat descobrint una nova passió. La coneixença d'un mateix, la introspecció, obrir aquesta porta que ens descobreix la forma com funcionem i ens comportem. Amb nosaltres mateixos i amb els altres. Els canvis d'humor, una setmana estem eufòrics i la següent el món ens cau a sobre. I entre els dos res no ha canviat. O això creiem. I aquest gran descobriment que és el que en francès n'hi diuen "le Soi", "cette présence", "la consience". Mil temes de creixement personal. Mil raons per descobrir-nos.

Aquest tema és tant bast que costa saber per on començar. Com tampoc és fàcil saber què ens hi ha portat. O com hi hem arribat.

Avui tinc ganes d'escriure sobre aquests temes. Capturar algunes d'aquestes idees tan fugisseres i sovint efímeres. Instantànies de l'esperit. Inspirades o no. Però en tot cas sinceres.

I si en aquesta aventura algú més em vol acompanyar, que sigui benvingut.

It's time for a change!



Photo credit: Futuretimeline.net