Deixeu de nadar a contracorrent

Sovint les coses no surten com havíem previst i això ens contraria. Les reaccions són ben variades: els més menuts ploren, els joves i adolescents s'enrabien, els més grans tenim tendència a reprimir o inhibir l'emoció però per poc que ens burxin, ens encenem com un foc d'artifici.

Som molts els qui posem les esperances en una travessa o en la loto però són pocs els qui guanyen. Així i tot, gairebé tothom accepta no tenir el control dels resultats dels jocs d'atzar. En canvi tots ens creiem poder controlar els fets quotidians. Acceptar que les coses no surtin segons el que havíem previst ens és bastant més complicat. I a pesar de tot, hi ha ben poca diferència entre els jocs d'atzar i la resta.

Per sort o per desgràcia no podem controlar la realitat però hi ha una cosa que sí que podem fer: acceptar-la.

Que ens entenguem, acceptar la realitat no vol dir resignar-s'hi. Seria massa fàcil i de poc ens serviria. Acceptar la realitat és acollir-la. Acollir aquest moment que es presenta i que ja no canviarà. Acceptar la realitat és fer-la nostra i dir-nos: m'agradi o no m'agradi aquí estem, aquest és el meu nou punt de partida. La vida continua.

Els qui lluiten contra la realitat estan condemnats a una vida d'infelicitat i d'ansietat, perquè l'ansietat s'alimenta d'aquesta lluita. Lluitar contra la realitat cansa molt. És tan esgotador com nadar a contracorrent.

Deixar-se portar pel corrent de la vida és tant més fàcil! Fluir com l'aigua del riu i rodejar amb suavitat les roques que s'interposen.  Caminar i seguir avançant, passi el que passi, en direcció d'on volem anar. Dient que sí a tot el que es presenta, sigui el que sigui.